Al Cap d’aquest Govern,

Us adrecem aquesta carta per tal de demanar solucions a un problema que fa massa temps que dura. Es tracta de les reiterades discriminacions que es produeixen a les administracions per part de servidors públics a ciutadans que s’hi dirigeixen en català. A la Plataforma per la Llengua han recollit, des de l’any 2007, més de 150 casos de discriminacions lingüístiques a les administracions públiques que han catalogat com a greus, pel fet que el ciutadà s’ha quedat sense la possibilitat de fer el tràmit o la gestió o perquè ha estat vexat o agredit. Aquestes agressions només són la part més coneguda d’un problema molt més gran, ja que moltes discriminacions no es denuncien o no s’arriben a produir perquè els parlants renuncien als seus drets lingüístics per evitar patir situacions d’aquesta mena.

Sabem quins factors causen aquestes deficiències en l’atenció: l’Estat només s’identifica amb una llengua, fet que genera un descuit generalitzat en prestar els serveis en català; els treballadors públics estatals no han de conèixer cap altra llengua que l’espanyol per atendre la ciutadania; a més, una part important del funcionariat manté postures nacionalistes que no han trencat amb el monolingüisme franquista i és conscient que les discriminacions lingüístiques gaudeixen d’impunitat. Ja n’hi ha prou!

No garantir l’atenció en una llengua oficial és una infracció de l’article 54.11 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que indica que els servidors públics «Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori». A més, el fet de mantenir determinades comunitats lingüístiques sotmeses a aquesta pràctica habitual que no pateixen altres comunitats és un obstacle a la cohesió social que la nostra societat no es pot permetre.

És per això que demanem mesures urgents per a evitar que aquestes discriminacions es continuïn produint. Cada Govern rebrà les mesures que li sol·licitem, però és important destacar que sense l’acció de tots els poders públics no podrem posar fi a aquesta discriminació. És per això que demanem:

• Igualtat de drets: modificació de la Constitució espanyola per fer que el català també sigui llengua oficial de l’Estat i s’equiparin els drets dels parlants de les diferents llengües de l’Estat.
• El servidor públic ha de dominar la llengua o llengües oficials: reforma del mecanisme de selecció dels servidors públics per garantir que tot aquell qui treballi en territoris on el català és llengua autòctona pugui atendre en català els ciutadans.
• Fi de la impunitat: convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística i sancionar els servidors públics que el vulnerin.
• Informació visible als equipaments públics: campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible, especialment en els llocs on es registren discriminacions: comissaries, jutjats i centres de salut.
• Prou odi: reforma del Codi Penal que inclogui com a agreujants dels delictes el fet d’haver-los comès amb motivació d’odi als parlants de les diferents llengües d’Espanya o d’oposició al seu dret de parlar-les en públic. Convé investigar les actituds d’odi que pateixen molts ciutadans d’aquest Estat per parlar la seva llengua.
• Atenció escrita: que tots els serveis de l’Administració pública per als ciutadans dels territoris de parla catalana s’ofereixin en català, ja sigui per la via electrònica o presencial i independentment que l’òrgan administratiu tingui seu o no al territori.
• Lleis autonòmiques contra la discriminació: que estableixin un règim d’infraccions i sancions administratives a la discriminació lingüística.
• Assistència jurídica a les víctimes, completa i gratuïta.
• A la Franja, a més: en la línia de les darreres recomanacions del Consell de Ministres del Consell d’Europa, convé que el català sigui oficial a les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Cal estendre la protecció dels drets lingüístics de manera efectiva als parlants de català de la Franja.

Per tot això, m’he adherit a la campanya de la Plataforma per la Llengua «Ja n’hi ha prou!», que reclama posar fi a les discriminacions lingüístiques.

Desitjant que els meus comentaris us ajudin a considerar d’adoptar mesures urgents per acabar amb aquesta xacra, aprofito per saludar-vos cordialment.